Aquest estudi, elaborat amb el suport del Grup de Recerca sobre Migracions de la Universitat Autònoma de Bellaterra, respon a la voluntat de poder conèixer de forma més precisa quina és la realitat de la població d’origen estranger a la nostra comarca i les seves repercussions demogràfiques, socials i econòmiques.

El Vallès Oriental basa bona part del seu creixement més recent en les aportacions migratòries, tant d’aquelles persones procedents d’altres punts més poblats de l’àrea metropolitana de Barcelona com també de les persones d’origen estranger que s’instal·len als nostres pobles i ciutats. Aquestes aportacions migratòries també beneficien els canvis socials i econòmics que la comarca registra en aquests darrers anys.

Actualment, un 10,2% de la població de la nostra comarca és població d’origen estranger, majoritàriament provinent de països extracomunitaris, ja que de fet aquests immigrants suposen el 9,4% de la població total del Vallès Oriental. El creixement d’aquesta població nouvinguda ha estat especialment intens en els darrers anys.

L’estudi té un caràcter descriptiu, i el seu contingut s’estructura en dos eixos, principalment. El primer, més quantitatiu, és l’anàlisi sociodemogràfica dels canvis que s’han donat al nostre país i a la nostra comarca, pel que fa al creixement de la població, l’augment de l’arribada de persones d’origen estranger així com la distribució territorial d’aquestes persones. Aquests canvis a nivell d’estructura demogràfica es reflecteixen en l’activitat econòmica i en altres àmbits socials, com pugui ser l’escola o l’àmbit sociosanitari, aspectes que s’analitzen a la segona part del treball. També s’hi ha afegit un apartat final, on es sintetitzen les principals accions que s’estan duent a terme al Vallès Oriental.

Aquest estudi, elaborat per CCOO de Catalunya, analitza la formació ocupacional per a persones aturades i la seva relació amb el sistema productiu, tant a nivell de Catalunya com al Vallès Oriental. Aquest treball respon a la necessitat de presentar una visió general de l'estat de la formació ocupacional al conjunt de Catalunya així com a les diferents comarques i províncies catalanes.

L'estudi es basa en les dades que corresponen a la convocatòria del 2005 (l'execució de la qual finalitzà al 2006) facilitades pel Servei d'Ocupació de Catalunya. La metodologia, tot i partir d'una anàlisi dels diferents elements que intervenen, és fonamentalment propositiva, amb la qual es preten arribar a una sèrie de propostes concretes adients a les necessitats dels usaris i usàries i del teixit productiu, i més adients també als interessos i característiques del territori.

L'Observatori de Prospectiva Industrial (OPI) elabora anualment diagnosis sobre segments estratègics, clústers, sectors i àmbits territorials,  tot recollint la situació competitiva i els principals reptes estratègics de les unitats analitzades. 

En aquest marc, l'any 2006 va realitzar un informe de diagnosi i prospectiva del clúster de fabricants de moble domèstic a Catalunya, on s'estudiava el clúster del Montsià (centrat bàsicament a la Sènia) i el del Vallès Oriental (centrat principalment a la Garriga). Aquesta diagnosi va anar acompanyada d'una proposta d'accions per a la dinamització del clúster, elaborada pel Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) i el Consorci Promoció Comercial de Catalunya (COPCA).

Adjunt trobareu un resum detallat de la diagnosi elaborada per l'OPI.

El passat  mes de gener es van presentar els resultats de l’Enquesta de Mobilitat en dia feiner (EMEF 2006), referent a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), encarregada per l’Autoritat del Transport Metropolità, i supervisada per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. L’enquesta ha estat realitzada a una mostra de 18.350 persones residents de la RMB de 16 anys en amunt.

La nostra comarca mostra un clar predomini de l’ús del transport privat per a la mobilitat en dia feiner. Del total aproximat, de 840.000 desplaçaments diaris, el 57,5% es fa mitjançant el vehicle privat. En segon terme apareix el desplaçament no motoritzat, que engloba el 34,9% dels desplaçaments total. Finalment només un 7,6% d’aquests es fan mitjançant el transport públic. La primera destinació dels desplaçaments fora de la comarca és al Barcelonès (162.000), seguit del Vallès Occidental (112.000) i del Maresme (31.000). En comparació amb la resta de comarques de la Regió Metropolitana, l’autocontenció del Vallès Oriental és baixa, un 77,2%, ja que a la RMB (exceptuant Barcelona i la primera corona metropolitana) l’autocontenció arriba a la mitjana del 83,7%. La número de desplaçaments diaris per persona al Vallès Oriental és de 3,6.

La Cambra de Comerç de Barcelona i la Diputació de Barcelona han presentat l'Informe territorial de la província de Barcelona 2007, una publicació que fa balanç anual de l'evolució econòmica de la província i de les comarques barcelonines, i que es completa amb quatre monografies que aprofundeixen en el coneixement d'aspectes concrets de la realitat econòmica més propera.

Aquesta cinquena edició segueix la línia de treball d'anys anteriors. En primer lloc, es fa un repàs general i sintètic dels principals trets que han caracteritizat el marc econòmic de la província de Barcelona durant el 2005 i 2006 i, en segon lloc, repassa l'evolució individual de les 11 comarques en què es divideix la província. Finalment, s'incorpora un annex estadístic amb més de 120 indicadors per a cadascuna de les comarques, corresponents als anys 2004 i 2005.

A més a més s'inclouen quatre monografies i quinze estudis especials, que analitzen sintèticament una sèrie de temes d'actualitat.

La Cambra de Comerç de Barcelona, a la seva delegació al Vallès Oriental, ha presentat l'Estudi socieconòmic de la comarca del Vallès Oriental, 2006, elaborat per Jordi Pons, del Centre d'Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials de la UB i Modest Guijoan, de Consulting Barcelona Economia SL.

Aquesta publicació ofereix una anàlisi econòmica en profunditat del Vallès Oriental, amb l'objectiu de detectar-ne els dèficits i plantejar estratègies d'actuació que la facin més competitiva. És el setè estudi de la Col·lecció d'Estudis Comarcals que està elaborant la Cambra de Comerç de Barcelona i que estarà formada per deu volums en total, que corresponen a les comarques o territoris on està present la Cambra a través de les seves delegacions.

El sector agrari a la Regió Metropolitana de Barcelona, és un dels més afectats per la pressió urbanística i el creixement demogràfic i residencial experimentat en els darrers anys. Un exemple molt clar és el municipi de les Franqueses del Vallès, un municipi amb una sector agrari important, i que mostra la seva fragilitat en front al creixement urbanístic, i la creixent necessitat de disposar de noves infraestructres. El marc legal encara es mostra insuficient per protegir el sòl agrícola, tot i que en l’actualitat dóna més instruments en aquest sentit. Gran part de la superfície no urbanitzable del municipi, queda dins d’un corrector biològic entre els espais naturals de Tagamanent i Cèllecs, es tracta d’una gran Via Verda dins el territori vallesà. Aquest fet ha portat a les Franqueses del Vallès a adherir-se al Manifest de Sant Celoni per al reconeixement de les vies verdes del Vallès (13 de juliol de 2004). Dins d’aquest marc, és fa més que probable la redacció d’un futur Pla Especial d’interès agrari de les Franqueses.

L’estudi que es presenta, elaborat per Minuartia, Estudis Ambientals, i coordinat per l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès i el Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya, pretén ser una diagnosi per poder orientar els objectius i criteris d’aquest eventual pla. Aquest estudi es desenvolupa en dues part, una elaborada durant l’any 2005, i una segona durant l’any 2006. La primera consisteix en una diagnosi del sector agrícola al municipi, que ha comptat amb consultes a agents locals implicats en aquest sector, i que conclou amb vuit línies estratègiques per al desenvolupament agrari del municipi. La segona part, aprofundeix més en el coneixement de l’activitat agrícola i ramadera de les Franqueses del Vallès, per acabar concretant una proposta estratègica per al desenvolupament agrari, que serveixi com a base per a l’eventual pla.

Als documents adjunts, podeu consultar la presentació i la memòria de cadascun dels dos anys. Per a poder consultar la cartografia de l’estudi, us heu d’adreçar a l’Observatori de l’activitat econòmica i del mercat de treball del Vallès Oriental: observatori@vallesoriental.cat 

Als darrers anys, s'han experimentat canvis en les estructures urbanes i industrials als nostres municipis. S'ha produït una separació física molt important entre els llocs de residència i els centres productius. La conseqüència primera ha estat l'aparició d'un nou model de mobilitat, per motius de feina, basat en el transport privat. Els polígons industrials situats fora del nuclis urbans són l'exemple més clar, ja que és molt difícil o impossible l'accés en transport públic. Les pressions socials, econòmiques i ambientals actuals marquen el camí cap a una reducció de la mobilitat en transport privat. Fins al moment, la intervenció de les administracions i de les pròpies empreses implicades, ha estat gairebé nul·la. Però un nou marc legislatiu, definit a la Llei de Mobilitat de l'any 2003, implica una intervenció major de les empreses i les administracions per a aconseguir una alternativa al transport privat per als treballadors.

Amb aquest objectiu es presenta l'estudi Propostes de millora del Transport Públic als municipis de Llinars del Vallès i Cardedeu. Fase V, realitzat per l'empresa INTRA, S.L., i dirigit per Ole Thorson Jorgensen, Doctor Enginyer de camins, canals i ports. L'estudi realitza un anàlisi de l'estat dels accessos en transport públic i en transport privat als polígons industrials dels municipis de Llinars del Vallès i Cardedeu. Sota el principi de desenvolupament sostenible fa propostes en quatre àmbits: l'àmbit global, el transport públic, propostes específiques per a cada polígon, i criteris per fixar les propostes. L'objectiu final és arribar a cobrir les necessitats de transport dels treballadors tot considerant els agents implicats: empreses, ajuntaments, sindicats, ATM, empreses explotadores de transport, ...

Aquesta anàlisi DAFO (febleses, amenaces, fortaleses i oportunitats) sobre l’evolució del sector terciari i dels subsectors que el conformen ha estat realitzada per l'Àngel Hermosilla, professor d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma i responsable d'estudis del Centre d’Estudis i Assessorament Metal.lúrgic de Barcelona (CEAM), per encàrrec del Consell Comarcal i amb el suport de la Diputació de Barcelona. En ella es destaca que en la darrera dècada el sector serveis a la nostra comarca s’ha mostrat més dinàmic que la indústria i ha guanyat pes específic dins l’estructura econòmica de la comarca, en detriment del sector secundari; no obstant això, la nostra comarca es caracteritza per l’elevat pes del sector industrial (39,9% del PIB total de la comarca l’any 2004) en comparació amb el conjunt de Catalunya (27%) i amb altres comarques del seu voltant, i, és, per tant, el pes del sector serveis (48,8%) inferior respecte al de la resta de comarques que conformen l’eix metropolità i del conjunt de Catalunya (63,1%).

El desenvolupament del sector serveis al Vallès Oriental ha estat encapçalat pels anomenats serveis de coneixement baix, que són els que han presentat les taxes de creixement més altes. Tot i així, cal dir que en els darrers anys els serveis de coneixement alt presenten taxes de creixement fins i tot superiors a la resta de serveis. Cal tenir en compte que el nostre territori disposa d’algunes fortaleses i punts forts que obren una porta cap al desenvolupament d’aquest tipus de serveis. Així doncs, la presència d’un teixit industrial encara important a la nostra comarca, i l’increment de la importància de les activitats industrials més avançades tecnològicament, pot representar un increment de la demanda de certs serveis, sobretot de caire tecnològic. Des del punt de vista del sector serveis en el seu conjunt, la nostra comarca disposa d’alguns punts d’atracció econòmica (alguns nuclis on destaca l’activitat comercial, el Circuit de Montmeló, o la potenciació de la gastronomia i dels espais naturals) que poden permetre’n un major dinamisme. També el creixement demogràfic que viu la comarca i la relativa joventut de la seva població, comporten un augment de la demanda de serveis relacionats amb el lleure i la formació.

Durant els anys 1985-2005 la comarca ha registrat canvis importants, que han provocat modificacions en la seva morfologia. Especialment intensos en aquest sentit han estat els darrers anys del període, en els quals el creixement demogràfic ha augmentat en un 40% i el residencial en gairebé el 35%.

Conscients d’aquesta realitat el Consell Comarcal i el Museu de Granollers, amb el suport de la Diputació de Barcelona,  van encarregar a en Francesc Muñoz (doctor en geografia) i en Marc Sogues (ambientòleg) de l’Observatori de la Urbanització de la Universitat Autònoma de Barcelona l'elaboració d’un estudi sobre la producció residencial al Vallès Oriental. Es tracta d’efectuar una caracterització del Vallès Oriental a partir de l’evolució residencial que ha seguit la comarca entre els anys 1985-2005, apuntant els diferents models de creixement residencial que coexisteixen en aquest territori.

Des de fa uns anys, el Consell Comarcal del Vallès Oriental està treballant per a potenciar el sector primari de la comarca com a una de les eines fonamentals pel desenvolupament econòmic del nostre territori. Al 2004 el Consell Comarcal, va elaborar un estudi DAFO del sector agroalimentari on va queda de manifest que un dels punts febles d’aquest sector era la necessitats de formació per part de les empeses/explotacions.

L'objectiu d'aquest estudi, elaborat per un AODL del Consell Comarcal, és contribuir a la millora de la qualificació dels ramaders i agricultors, posant a les seves mans instruments que els permetin adaptar-se als diferents processos de canvi que es produeixen en el món rural i afrontar la seva activitat amb eficàcia. Per la seva elaboració es van entrevistar 57 empreses/explotació de la comarca del Vallès Oriental.

Informe socioeconòmic del Vallès Oriental que ha estat elaborat per la Xarxa d'Observatoris de la Província de Barcelona (Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona)  i de la qual en forma part l'Observatori de l'activitat econòmica i el mercat de treball del Vallès Oriental.

Durant les darreres dècades, les activitats industrials han estat expulsades, progressivament, dels centres de les ciutats cap als extrarradis. Aquest fenomen d’expulsió és conseqüència de la tendència que té el territori a monofuncionalitzar-se, és a dir, a especialitzar-se en una única funció, ja sigui residencial, comercial o industrial. Agrupar indústries en determinades àrees hauria de millorar l’eficiència en la logística i el transport de mercaderies, i reduir els impactes negatius sobre la població resident. Tanmateix, sovint aquestes àrees no han estat dibuixades amb la suficient planificació, i se situen al costat de carreteres sense connexió amb el transport ferroviari de mercaderies. 

Com a resultat, el transport de mercaderies només es pot realitzar per carretera, amb els impactes negatius que això provoca. A més, aquest agrupament d’empreses ha provocat que els treballadors, les persones que cada dia han de desplaçar-se al polígon industrial, visquin massa lluny com per recórrer les distàncies a peu o en bicicleta i, malauradament, a la vegada compten amb una insuficient o inexistent comunicació en transport públic. Per tant, hi ha la necessitat de canviar el sistema de mobilitat actual als polígons industrials, proposant diferents alternatives per a millorar-la.

Sinopsi:

L'objectiu general del projecte és el d'aportar un instrument de suport a la intervenció del Consell Comarcal del Vallès Oriental en el desenvolupament del mercat dels serveis de proximitat en aquesta comarca.

Sinopsi:

L'objecte de l'estudi és aproximar-se a la realitat de la prevenció de riscos laborals a la comarca, avaluar-ne l'evolució, i assentar-ne les bases per endegar accions destinades a millorar la situació de la comarca en aquest àmbit. La hipòtesi de treball de l'estudi era que la comarca, amb uns indicadors de sinistralitat laboral no gaire favorables, concretament a la indústria, havia iniciat darrerament actuacions en l'àmbit de la prevenció de riscos laborals, tanmateix, i en comparació amb altres comarques veïnes, encara queda molt camí per recórrer.

Aquest treball de diagnosi té per objectiu detectar quines són les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats que caracteritzen ambdós sectors. Per a la seva elaboració es van entrevistar productors i representants de les associacions agràries i empresarials, fet que va permetre una major aproximació a la realitat de la nostra comarca.

La UPD del Consell Comarcal, integrada per sis persones, es va crear l'any 2004, mitjançant una subvenció del Servei d'Ocupació de Catalunya, per al desenvolupament del treball de gestió de la qualitat en els sectors agroalimentari i industrial del Vallès Oriental. Actualment, treballa per potenciar la comercialització i difusió dels productes locals del sector agroalimentari de la nostra comarca.

Basant-se en el document inicial Diagnosi estratègica del territori corresponent al Pacte territorial del Vallès Oriental, realitzat l’any 2003 per l’Institut d’Economia de Barcelona, la consultora D’Aleph ha dut a terme un procés de contrastació dels principals elements del quadre DAFO amb els agents socioeconòmics de la comarca i l’establiment d’estratègies a seguir pel Pacte territorial i els agents que hi participen.

GARCÍA QUEVEDO, José
VILADECANS MARSAL, Elisabet
ÁLVAREZ CARDEÑOSA, Montserrat

Sinopsi:

La determinació dels factors que expliquen la localització de l’activitat productiva i el creixement econòmic d’un territori constitueix un dels temes principals de l’anàlisi econòmica. L’objectiu d’aquest treball és aprofundir en els factors que determinen la localització empresarial i el creixement de l’activitat econòmica a la comarca del Vallès Oriental. Aquesta anàlisi permet disposar d’elements necessaris per a definir d’estratègies i mesures de promoció econòmica per al conjunt de la comarca i els municipis que la formen.

GARCÍA QUEVEDO, José
VILADECANS MARSAL, Elisabet
ÁLVAREZ CARDEÑOSA, Montserrat

Sinopsi:

Aquest estudi té com a objectiu analitzar l’estructura productiva i la situació del sòl industrial a la comarca del Vallès Oriental. En l’anàlisi es presenten de manera sintètica les variables macroeconòmiques bàsiques amb l’objectiu de situar el Vallès Oriental respecte a la resta d’àmbits territorials (província de Barcelona i Catalunya). També s’estudia l’evolució de l’activitat econòmica en els diversos municipis i mercats de treball de la comarca.

Aquest estudi sobre el sòl industrial a la comarca del Vallès Oriental és una primera aproximació a l’estat del sòl per activitats industrials en els municipis de la comarca del Vallès Oriental, a fi de conèixer la distribució sobre el territori, les característiques quantitatives i qualitatives, l’evolució durant el període del 1985 al 2000 i l’oferta actual.